Però centrem-nos en aquelles activitats que s’organitzen des del mateix Ajuntament. El passat mes de juny era el torn del Nomad Festival que, segons la nota de premsa de l’equip de govern, va ser un èxit espatarrant, com no podia ser d’una altra manera. Doncs bé, el Nomad no és res més que un producte prefabricat per una empresa que el posa a la venda arreu de Catalunya i, en el cas de Cervera, ha costat 6.000 € a les arques municipals. A banda, la cessió gratuïta de l’espai públic de la Plaça Universitat i la disposició de la infraestructura necessària. I què paguem amb això? Doncs el servei de les Foodtrucks, activitats per la canalla, concerts, una barra d’una marca cervesera, etc. En definitiva, res massa innovador ni exclusiu per Cervera, i que bé podria gestionar-se des d’una mirada més cerverina sense fer tant favor a la iniciativa privada que, no ens enganyem, repeteix el mateix format per tot Catalunya.

La CUP de Cervera sempre hem defensat el potencial cultural de les activitats festives. Per això, creiem que caldria que l’equip de govern donés un parell de voltes a la política cultural per la qual aposta. Destinar 10.000 € al pressupost per al Nomad i tan sols 4.000 € per les activitats de la Biblioteca al llarg de tot el curs, ens fa pensar que el que es busca és que la ciutadania sigui sobretot consumidora, no partícip ni molt menys agent cultural.

En aquest sentit, la dinamització i gestió dels equipaments culturals hauria de ser un dels pilars fonamentals de l’acció de la regidoria de cultura. Si seguim amb l’exemple de la Biblioteca, no és tolerable la reducció de l’horari que s’ha iniciat aquest passat mes de juny, que entenem que és conseqüència de les discussions i la incapacitat per arribar a un acord entre la Paeria i el Consell Comarcal.

I mentrestant, l’equip de govern continuarà esbombant els èxits del Nomad, el Cruïlla o la Vila del Llibre. Perquè lamentablement, la Paeria opta per la política del titular i l’aparador per dissimular la falta de veritables polítiques i apostes culturals pròpies, i per dissimular la maca de nivell democràtic, que cau quan es gira l’esquena a les pròpies propostes culturals.

“La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini” (Montserrat Roig)