La CUP de Cervera volem fer pública la situació viscuda els darrers dies, les conseqüències que hi ha hagut per al regidor de la CUP a la Paeria i la postura que n’ha derivat com a assemblea local.

Després de les eleccions municipals del passat maig, la CUP-PA obté representació a la Paeria amb un regidor, el Jordi Pons. Complint amb la llei establerta, va fer entrega de la declaració d’interessos i la d’incompatibilitats. Aquell mateix dia des de la secretaria de la Paeria se li informa que no hi havia incompatibilitat entre el càrrec de regidor i la possessió d’accionariat a l’empresa de la seva parella, doncs no hi havia amb la Copisteria Travesser cap contracte signat o en curs. Fins aquí, doncs, tot correcte. Fins i tot, la Paeria continua contractant els serveis de la copisteria, d’una manera normal i regular.

Però a principis d’octubre, salta la llebre al sortir d’una reunió informativa ordinària, d’una manera totalment informal i gairebé fruit de l’atzar, el regidor d’hisenda, el Sr. Rossich, li comenta que hi havia una factura de copisteria Travesser pendent de ser autoritzada de pagament, doncs des d’intervenció s’havia dictaminat un informe negatiu, derivat d’un problema d’incompatibilitat.

Amb gran sorpresa, l’endemà mateix el regidor de la CUP es cita amb la interventora, la qual li explica que aquesta incompatibilitat afecta a tota relació que hi hagi entre l’empresa i la Paeria, sigui quin sigui l’import i hi hagi o no hi hagi contracte. Fruit d’aquesta lectura de la llei, i acatant-la, ella havia dictat informe en contra d’aquesta factura.

Cal dir, que alguna factura anterior, ja s’havia aprovat per l’equip de govern amb l’informe negatiu d’intervenció, sense saber-ho ni l’empresa ni el regidor.

Així doncs, coneixent els fets i analitzant la situació, arribem a la conclusió que només hi ha tres opcions que puguin representar una solució:

Primera: Fer enginyeria fiscal o comercial, és a dir, invents per esquivar la llei com cedir temporalment l’accionariat a terceres persones, o vendre a la Paeria mitjançant un intermediari, o divorci de la parella, o... ves a saber què més! Aquestes opcions, òbviament, són descartades immediatament. Segurament són trampes que poden dur a terme grans capitals, amb l’empara dels grans aparells polítics, però s’escapen de tota ètica personal i professional. 

Segona: Deixar el càrrec de regidor. Opció possible. El funcionament assembleari intern ens permetria que qualsevol integrant de la CUP de Cervera pogués desenvolupar les tasques de representació a la Paeria doncs totes les decisions adoptades no són a criteri del regidor electe sinó que han estat debatudes en el sí de l’organització.

Tercera: Que l’empresa deixi de treballar amb la Paeria. Opció també possible i finalment, l’escenari al qual ha derivat tota la qüestió d’incompatibilitat.

Entenem que aquesta llei existeix per protegir els interessos de la ciutadania, perquè no hi hagi possibles tràfics d’influència, derivant-ne relacions comercials fraudulentes. Una llei prou correcta, o això sembla. El tema s’embolica quan això ho hem de posar en pràctica en poblacions petites com la nostra, amb un nivell d’empreses de serveis relativament baix, on les relacions de propietat o de parentiu entre regidors electes i petits empresaris són freqüents.

No sabríem dir si aquesta llei és justa o no ho és, el que sí que podem afirmar és que a l’hora d’aplicar-la caldria valorar altres paràmetres com la capacitat del regidor per contractar (no deu ser el mateix està a govern que a l’oposició), el volum de facturació (tampoc és el mateix 50 que 50.000), les relacions comercials anteriors entre l’empresa i la Paeria, la progressió de vendes de l’empresa, si el servei en qüestió caldrà buscar-lo fora de la mateixa població, etc.

Estem segures i segurs que no deu ser la primera vegada que es dóna aquesta situació i que, després de les reaccions al Ple on vam exposar el tema, hi ha coincidència en l’absurditat de la situació. Així doncs, per què no s’ha iniciat mai cap procés des del món local per introduir certs paràmetres a la llei? No haurien de servir per això els organismes supramunicipals? Som l’únic municipi que es troba o s’ha trobat amb situacions similars? Amb l’immobilisme estem contribuint a continuar barrant el pas a la política municipal a les classes treballadores. I com deia Joan Fuster, “cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. D’aquí segurament la justificació d’una llei que se sustenta en un absurd maniqueisme.

Candidatura d’Unitat Popular de Cervera