L’1 d’octubre vam aprendre a ser un sol poble. Va ser el màxim exponent d’una ciutadania organitzada i amb capacitat de defensar el propi dret a l’autodeterminació.

Però centrem-nos en aquelles activitats que s’organitzen des del mateix Ajuntament. El passat mes de juny era el torn del Nomad Festival que, segons la nota de premsa de l’equip de govern, va ser un èxit espatarrant, com no podia ser d’una altra manera. Doncs bé, el Nomad no és res més que un producte prefabricat per una empresa que el posa a la venda arreu de Catalunya i, en el cas de Cervera, ha costat 6.000 € a les arques municipals. A banda, la cessió gratuïta de l’espai públic de la Plaça Universitat i la disposició de la infraestructura necessària. I què paguem amb això?

Intentant salvar els mobles i el capteniment del país, després d’un embat de l’Estat espanyol més que previsible, i del tot injust (d’això va enfrontar-se a un Estat antidemocràtic), ens trobem, com a moviment popular independentista, amb la necessitat d’encarar una nova estratègia per fer possible la materialització de la República.

No obstant això, més enllà de la foto queda la realitat i aquesta no és gaire encoratjadora: circulació lliure de vehicles per carrers per a vianants (Major, Manel Ibarra, Burgos, etc.), aparcaments caòtics i irregulars a la plaça Major, la zona de l’església de Sant Antoni, plaça Universitat o avinguda Catalunya, zones de càrrega i descàrrega insuficients i gens controlades, zones blaves mal gestionades (horari totalment desfasat amb l’horari comercial, recaptació destinada a l’empresa gestora dels aparells, poca eficiència i eficàcia de les mateixes zones), incompliment de les ordenances