Ara que just fa 6 mesos que tenim representació a la Paeria, és moment d’aturar-nos i fer-ne balanç. Han estat dies de reunions, nous debats, nous llenguatges i, sobretot, noves maneres de fer.

És aviat per fer una avaluació exhaustiva, però sí que podem constatar certs aspectes que, en alguns casos, ens han fet canviar la mirada vers la institució i, en d’altres, ens han reforçat el que abans de tenir-hi presència ja pressuposàvem. L’administració local, la Paeria, és un element més de l’engranatge institucional caduc i ancorat a d’altres temps que com a país no hem sabut (o volgut) canviar-lo. El que més ens ha sorprès, ens ha fet sentir estranys i, fins i tot, fora de lloc, han estat les dinàmiques de treball, tan diferents a les què nosaltres estem acostumats. Unes dinàmiques dissenyades de cara a la galeria, hereves segurament del miratge de transició “democràtica” del país que mai va plantejar una vertadera renovació de les institucions. Com a conseqüència doncs, les dinàmiques acaben esdevenint molt poc participatives i excloents.

Un exemple d’això, que és el que primer ens va sorprendre, és el poc temps amb el qual l’equip de govern proposa a l’oposició els temes que es duran al Ple o a les Comissions d’Estudi, fet que comporta decisions precipitades i, evidentment, poc participatives, des del nostre punt de vista. En els espais creats de debat, tan rics per definició, s’hi obren molts temes, però difícilment se n’hi pot tancar cap. Aquests espais són utilitzats únicament per omplir titulars però són molt poc eficients en termes de treball, d’acords i de resultats. Al final, el que importa és la imatge que es projecti de la Paeria com a institució.

Malgrat l’ajuntament sigui el primer esglaó de la jerarquia de les administracions i per tant, se li atribueixi un plus de proximitat, continua estant molt allunyada de la quotidianitat de la ciutadania. I el que és més greu, no té mecanismes per acostar-se al veïnat, per fer-lo partícip de les decisions, corresponsable de la gestió de la ciutat, etc. No és d’estranyar quan el mateix protocol de la Paeria en els actes públics estableix diferències entre classes: els escollits i privilegiats, separats de la resta. O quan es fa bandera de la transparència , només facilitant la informació que es demana sense cap tipus d’ordre, obligant a la realització d’un treball d’investigació per delimitar les dades requerides. La transparència, element clau per a la participació democràtica, passa per facilitar la informació sense previ requeriment, d’una manera detallada, oberta i ordenada.

No hem d’oblidar d’on venim i on volem anar, i per qui som aquí. La base del nostre moviment és el carrer i les persones. La clau de les institucions ha d’estar en mans del poble, qui les ha de governar, d’una manera molt més participativa, amb transparència i on tothom ens sentim partícips de les decisions que s’hi prenguin. A les portes d’un nou país a construir,  la renovació democràtica de les institucions ha de ser una peça clau per al desenvolupament com a poble.